|
|
 |
| |
 |
 |
 Habitació Mas La Gateleda
Habitació Mas La Fonollosa
Habitació Mas La Portella
Habitació Mas Çes Cudines
Habitació Mas Galls Carnuts
Habitació Mas Santa Agnès
Habitació Mas La Campanera
Amb la fi del repoblament al segle XI, el voltant del monestir de Santes Creus es va anar poblant de petits nuclis agrícoles i de masos dedicats al conreu. El mateix va succeir amb l'atorgament a l'orde del Temple de la Comanda de Celma. Amb molta posterioritat, a la zona, el marquès de Santes Creus n'era el major propietari, amb prop de 400 ha; un altre terratinent era l'aristòcrata Jaime de Mora y Aragón i el Marquès de Casa Riera. La terra era explotada pels rabassaires amb 2/3 per a ells i 1/3 per al propietari. A partir de l'any 1982, amb la majoria socialista al govern de l'Estat, es van començar les negociacions per efectuar la compra de les terres per part dels rabassaires als seus antics propietaris segons mediació de la Unió de Pagesos a través de l'advocat Maties Vives.
Aquesta situació anterior havia donat origen a nombrosos masos, veritables nuclis agraris amb població familiar que a Santes Creus eren d'origen rabassaire. No és el cas del Senyoriu de Celma, un àmbit de boscos profunds i extensos, amb terres de conreu i pastures i amb una divisió de terres basades en masos de propietat des de el segle XII amb la protecció de la comanda templera de Celma.
Alguns d'ells han arribat a l'actualitat en bones condicions, lluny del seu plantejament constructiu rural original pero amb llocs i atractius importants. D'altres
malauradament
solament en queden parets de pedra que permeten rememorar èpoques medievals.
L'hostatgeria de Celma Hotel*** ret homenatge i recupera alguns dels noms d'aquests masos en cada una de les seves habitacions per envoltar l'edifici amb una tradició toponímica.
(Per a la toponímia s'usa la citada per Lluís M. Figueras Fontanals, autor, entre altres títols sobre la zona, d'El senyoriu de Celma, l'esquema funcional. Institut d'Estudis Vallencs, 1999). |
 |
|
|
