L’hostatgeria de Celma Hotel*** està ubicada en un nucli tranquil, de quasi dos centenars d’habitants, dedicat a l’agricultura, al nord-est del monestir de Santes Creus, a la dreta del barranc del mas d’en Prat (afluent per l’esquerra del Gaià). L'Ordres talla el terme. Totes les terres de Les Pobles son Penedès. De fons, la zona muntanyosa i una de les extensions boscoses més importats de Catalunya: l'antic Senyoriu de Celma. El seu atractiu són les vinyes i l’horta barrejades amb els boscos de pinars amb el fons del puig de Montagut i la serra de Montmell.   El que captiva principalment és la seva proximitat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. Els monjos s’hi van establir el 1168, i el 1174 van començar les obres de l’església, la sala capitular, el templet, el dormitori i el traçat del claustre cistercenc. Al segle XII, la biblioteca tenia més de 40 còdexs, i 22 més es van escriure abans del 1213. Les obres van restar aturades per causes econòmiques fins que Pere II el Gran va iniciar l’actual palau reial, l’any 1276. Des del 1280, l'escriptori conegué el desenvolupament d'una notable escola historiogràfica i èpica, de la qual en sortí la versió llatina del Llibre dels feits, realitzada per Pere Marsili. L'abat Pere Alegre construí el panteó de Jaume II i Blanca de Nàpols, el 1313 inicià les obres del claustre major i del refetor, i el 1314 aixecà el cimbori. L'obra del claustre, prosseguida i acabada per Reinard Fonoll entre 1332 i 1336, introduí l'estil flamíger anglès. Durant l'abadiat de Ferrera fou ampliat el palau reial, però Pere III el Cerimoniós decantà el patronatge reial vers Poblet, i les fortificacions que hi va fer (1376-1378) ja impedirien l'expansió ulterior de la part monumental. L'abat Porta encarregà el retaule major gòtic, que enllestí Lluís Borrassà el 1410. Vers el 1520, l'abat Tolrà va construir cambres abacials al palau reial ja d'estil renaixentista; el seu successor Valls va impulsar els estudis clàssics i l'escola hel·lenística de Santes Creus, que durà dos segles, època on va arribar a tenir un centenar d'obres gregues. Durant el seu temps, la biblioteca tenia uns 262 manuscrits i 150 incunables. La construcció de la torre de les Hores a càrrec de l'abat Contijoc va assenyalar l'apogeu de l'estil renaixentista; un nou palau de l'abat fou construït l’any 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres. L'altar major de l'església fou substituït pel d'escultura barroca de Josep Tremulles l’any 1646. El 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. El 1820, suprimit el convent, els béns sortiren a subhasta. Reintegrada la comunitat, el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona.   Declarat monument nacional el 1921; el primer patronat, el 1931, inicià la restauració total del monestir, prosseguida amb intensitat per la Comissaria de la Generalitat (1936-1938). L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, a partir del 1947 s'ocupa d'investigar, publicar i promoure el monument; el patronat, el 1951 s'encarrega de la restauració i la conservació del monestir, sota el patrocini de la Generalitat de Catalunya, que n'ha esdevingut propietària. El 1974 hi fou iniciat el museu i començaren a tenir-hi lloc diverses manifestacions culturals i artístiques. Avui el monestir és un lloc de visita obligada per l’esplendor de la seva arquitectura i forma part primordial de la Ruta del Cister, junt amb el monestir de Poblet i de Vallbona de les Monges. Enllaços d'interès El nom de Celma i els templers. Les Pobles, terra de grallers. El Municipí d'Aiguamúrcia. Enllaç a la web de la Ruta del Cister. www.altcamp.info